Teoria de l'aferrament

La teoria de l'aferrament és una teoria psicològica, evolutiva i etològica sobre les relacions entre humans. El principi més important és que els nens petits han de desenvolupar una relació amb almenys un cuidador principal per al desenvolupament social i emocional normal. La teoria va ser formulada pel psiquiatre i psicoanalista John Bowlby.^[1]

Dins de la teoria de l'aferrament, el comportament infantil associat amb l'aferrament és principalment la recerca de la proximitat a una figura de protecció i de vincle afectiu en situacions d'estrès i que cobreixen les seves necessitats bàsiques, donant així una seguretat emocional. Els nadons s'adhereixen als adults que són sensibles i que responen en les interaccions socials amb ells, i que romanen com a cuidadors constants durant el període d'uns sis mesos als dos anys d'edat. Les respostes dels pares o cuidadors porten al desenvolupament de patrons d'aferrament; aquests, al seu torn, condueixen a models de treball interns que guiaran els sentiments, pensaments i expectatives de l'individu en les relacions posteriors.^[2] L'ansietat o el dolor per separació després de la pèrdua d'una figura d'aferrament es considera una resposta normal i adaptativa per a un nadó vinculat. Aquests comportaments poden haver evolucionat perquè augmenten la probabilitat de supervivència del nen.^[3]

La investigació de la psicòloga del desenvolupament Mary Ainsworth als anys 60 i 70 va apuntalar els conceptes bàsics, va introduir el concepte de "base segura" i va desenvolupar una teoria d'una sèrie de patrons d'aferrament en els nadons: aferrament segur, aferrament evasiu i aferrament ansiós.^[4] Més tard es va identificar un quart patró, l'aferrament desorganitzat. A la dècada de 1980, la teoria es va estendre a l'aferrament en adults.^[5] Es pot interpretar que altres interaccions inclouen components del comportament d'aferrament; aquestes inclouen les relacions entre iguals a totes les edats, l'atracció romàntica i sexual i les respostes a les necessitats d'atenció dels infants malalts i dels ancians.

↑ «The Nature of a Child's Ties». A: Handbook of Attachment: Theory, Research and Clinical Applications. Nova York: Guilford Press, 1999, p. 3–20. ISBN 1572300876.
↑ Bretherton I, Munholland KA. «Internal Working Models in Attachment Relationships: A Construct Revisited». A: Handbook of Attachment:Theory, Research and Clinical Applications. Nova York: Guilford Press, 1999, p. 89–114. ISBN 1572300876.
↑ Prior i Glaser, 2006, p. 17.
↑ «The Origins of Attachment Theory: John Bowlby and Mary Ainsworth». Developmental Psychology, 28, 5, 1992, pàg. 759–775. DOI: 10.1037/0012-1649.28.5.759.
↑ «Romantic love conceptualized as an attachment process». Journal of Personality and Social Psychology, 52, 3, març 1987, pàg. 511–24. DOI: 10.1037/0022-3514.52.3.511. PMID: 3572722.

[Cassidy-1] «The Nature of a Child's Ties». A: Handbook of Attachment: Theory, Research and Clinical Applications. Nova York: Guilford Press, 1999, p. 3–20. ISBN 1572300876.

[Bretherton/Mul-2] Bretherton I, Munholland KA. «Internal Working Models in Attachment Relationships: A Construct Revisited». A: Handbook of Attachment:Theory, Research and Clinical Applications. Nova York: Guilford Press, 1999, p. 89–114. ISBN 1572300876.

[FOOTNOTEPriorGlaser200617-3] Prior i Glaser, 2006, p. 17.

[Bretherton-4] «The Origins of Attachment Theory: John Bowlby and Mary Ainsworth». Developmental Psychology, 28, 5, 1992, pàg. 759–775. DOI: 10.1037/0012-1649.28.5.759.

[Hazan,_Shaver,_1987-5] «Romantic love conceptualized as an attachment process». Journal of Personality and Social Psychology, 52, 3, març 1987, pàg. 511–24. DOI: 10.1037/0022-3514.52.3.511. PMID: 3572722.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]